Vaig néixer el 1967 i des de llavors la meva vida ha estat molt lligada al món de la perruqueria ja que la meva mare era perruquera i de vegades l’havia d’ajudar.

Als 13 anys i acabant 8è d’E.G.B. , havia de prendre la decisió d’estudiar B.U.P. o Formació Professional . Potser el millor hauria sigut fer una carrera, encara que no sabia quina , però amb els 3 anys de B.U.P.  ja tenia temps per pensar-m’ho … Va ser llavors quan , faltant poc per acabar E.G.B. ens van portar a visitar l´Institut de Formació Professional de Perruqueria de GIRONA . Que Waapoo… no m’ho podia creure. Em començava a sentir atret per la perruqueria ???… A més:
Per què havia de desaprofitar 3 anys de la meva vida estudiant, amb el poc que m’agradava fer-ho ? (el que no sabia és que a FP tambe me’n fotaria un fart d’estudiar..jajjaj ). Així que , sense pensar-m’ho dues vegades , vaig triar Formació Professional . M’agradava la idea d’aprendre un ofici, no sé perquè .Potser és que li veia més futur a això, que no pas als incerts estudis…….

Després dels dos primers anys d’estudis i concretament als 16 anys, vaig començar a alternar els estudis amb el treball de perruquer , llògicament fora de la perruqueria de la meva mare. Així aprendria noves tècniques, diferents maneres de treballar i de connectar amb la clientela, etc. Buff… 5 anys d’estudis. En més d’una ocasió vaig estar a punt d’engegar-ho tot a la merda…Però no ho vaig fer i vaig aconseguir el títol de Tècnic Especialista, el qual té un aspecte lamentable: és petit i lleig…
Amb els cinc anys que ens passem estudiant , perquè després ens donin un títol així. En fi “pos” ya se sabe , el que compta és que és un títol oficial i que porta la signatura del Rei (baja element , per cert..).